dimecres, 7 de juny de 2017

La Tècnica Meravellosa i Vulcano de Max Besora

La Tècnica Meravellosa de Max Besora és un llibre que m’ha sorprès bastant, no tant pel tema de la gran quantitat de crítiques que fa si no més aviat per la manera d’escriure que té Besora. Després de treballar el best-seller, el long-seller i el clàssic a classe i totes les característiques de la nova literatura catalana que està en evolució he sentit que el meu llibre s’identifica amb aquesta, té moltes de les característiques que hem esmentat a l’aula. És un autor vertaderament innovador i fa servir el català d’una manera completament diferent. Suposo que em puc considerar un admirador seu, tot i que sé que hi ha altres persones que creuen que és un estafador i que destrossa el català (com ja hem dit en el booktuber). Tot i que això sempre passa amb la innovació, per exemple a l’autor Igor Stravinsky li va passar el mateix amb la seva obra anomenada The Rite of Spring, va ser una obra musical trencadora i això passa actualment en la literatura catalana. Aquest és un bon llibre que juntament amb el tema que hem tractat a classe ha canviat una mica la meva manera de veure la literatura moderna. En certa manera ara quan llegeixi un llibre actual em fixaré en coses que abans no notava, ni m’esforçava a fer-ho. Segurament m’agradaria llegir-me a fons la novel·la de Vulcano, perquè ha estat escrita pel mateix autor i guarda certa relació amb La Tècnica Meravellosa com hem dit en el nostre booktuber (per exemple les dues es desenvolupen en el mateix espai). Suposo que si em llegís Vulcano també trobaria moltes crítiques i això m’interessa, sobretot pels mètodes que té Besora per fer-les.

Trobo que la literatura catalana està canviant dràsticament, està evolucionant i necessita persones que la facin anar pel bon camí. Entre aquestes persones hi ha els autors i els lectors, però també les editorials, les quals per ara no volen plantejar-se la possibilitat de publicar els llibres d’aquests autors innovadors. Prefereixen assegurar-se els diners publicant traduccions de llibres famosos, siguin best-sellers o clàssics.


Àlex Bernabé 1r E

dimarts, 6 de juny de 2017

Lucas Clemente -Aniversari

                                                          Activitat post-booktrailer





Personalment, crc que aquest llibre, "Aniversari" d'Imma Monsó és un dels millors llibes que he llegit mai (no és que n'hagi llegit molts tampoc) però la manera d'enfocar l'història fa que et mantingui amb ganes de saber que és el que passarà ja que les dues històries estan separades per capítols intercalats. I el final és totalment inesperat o almenys a mi m'ho va semblar.

L'experiència lectora com dic abans ha estat bona, en un principi vaig pensar que no m'agradaria però no va ser així. Principalment m'ha fet canviar el punt de vista que tenia envers els llibres. M'ha fet que m'interessin una mica més els llibres i canviar els gèneres literaris, ara fa poc m'he comprat el llibre de l'exorcista de William Peter Blatty, que de no haguès estat per aquest llibre no hagués comprat cap.

Un llibre dels exposats que m'hauria llegit  és el de "Licantropia" de Carles Terès ja que em va atraure amb el títol i el tema "paranormal" com són els homes llop, a més a més he vist moltes pel·lícules d'aquest gènere i crec que m'agradaria.

Com hem llegit a classe la literatura catalana està en un "bum" quant a escriptors es refereix, però principalment es consumeix una lieratura traduïda, és a dir que són obres traduides al català. Penso que la escriptora del meu llibre si forma part de la literatura catalana.


ANIVERSARI I SIMULACIONS DE VIDA

El llibre que vam escollir el meu company i jo va ser el de “L’aniversari” d’Imma Monsó.
Aquest llibre m’ha semblat excel·lent, resulta molt interessant com l'autora posa en relleu les diferències entre ficció i mentida que, en paraules de la protagonista, és una tirania unilateral, mentre que la ficció sempre requereix un consens. En definitiva, “L'aniversari” és una novel·la inquietant que ràpidament embolica al lector en un ambient opressiu. Una novel·la que no necessita ni de grans contrasts ni de girs impossibles per atrapar amb una lectura plena de tensió narrada amb un estil intimista i reflexiu.
El llibre m’ha aportat molta intriga al moment de veure com desitjava, l’home, tornar a tenir vida normal amb la dona, totes les coses que va fer. També ha sigut un llibre que m’ha donat ganes de llegir-me’l, cosa que no molts m’han fet. Un dels millors llibres que he llegit, l’Imma Monsó m’ha captivat en molts aspectes. Simplement meravellós.

El llibre que m’agradaria llegir dels que van presentar, és el de Simulacions de vida, d’Enric Herce, que van presentar la Verònica Gassó i el Xavi Gastón.  A mi m’interessa molt el tema de la tecnologia, ja que molta gent la crítica per ser molt adictiva. Jo sobre aquesta idea em sembla correcte, perquè si la utilitzem en excès, finalment acabarem deshumanitzats. M’agradaria saber que en pensa l’autor de tota aquesta història. Però també penso que la tecnologia és bona per moltes coses, per exemple per poder-se comunicar quan hi ha una emergència, o per buscar necessitats a internet o per buscar informació important i adonar-se del què passa al món

Mitsuo Montilla

Adrià Mulero


Adrià Mulero



"La Cinquena planta i Simulacions de vida".




La novel·la que he llegit ha estat “La cinquena planta”, escrita per Manuel Baixaulí. És un llibre que personalment vastant difícil ja que utilitza la tècnica del contrapunt de dues històries i no les acabes de captar del tot al principi. Tot hi així, he disfrutat moltíssim la lectura ja que m’ha fet replantejar-me moltes coses i aspectes de la meva vida.

La novel·la m’ha aportat bàsicament reflexió. És una novel·la que un cop entens o creus interpretar el que t’intenta transmetre, et permet reflexionar i replantejar-te la importància de la vida, el poc valor que donem a les petites coses, a causa de la constant velocitat en la que vivim on les situacions o moments “màgics” perden valor. I no trobem aquest valor (tan insignificant per alguns) fins que el podem perdre. Aquest llibre m’ha ajudat a pensar i intentar replantejar-me la meva filosofia o pensament que aplico dia a dia, intento aprofitar el dia i valorar aquelles petites coses que per a molts són insignificants però que em poden arribar a completar, també penso en la sort que tinc d’estar sana i saludable, trobo increïble com l’autor no perd l’esperança fins que aconsegueix el que es proposa, la cinquena planta, tot un exemple a seguir.

El llibre de “Simulacions de vida” , a travès de veure el seu booktrailer sembla un llibre del mateix talant filosòfic que el que mh’he llegit anteriorment. Crec que pot ser molt enriquidor llegir més llibres de reflexió i replantejament que no literatura barata i de poca qualitat.

dilluns, 22 de maig de 2017

Valoració La pell freda/ Vulcano

“La pell freda” és un llibre d’Albert Sánchez Piñol que narra la història de dos personatges molt diferents davant d’una situació tràgica. Cada personatge és atacat pels “citauca” la qual cosa provocarà que cada personatge tingui una reacció diferent al’altre. 
Jo, personalment, he gaudit molt amb la lectura d'aquest llibre, ja que trobo que Albert Sánchez Piñol ha fet un gran treball a l’hora d’escriure’l. Ha expressat la història d'una manera molt original que mai havia vist abans,  on  cada vegada que dos  personatges principals es coneixen, la trama passa al següent personatge (cicle) . L’autor utilitza un vocabulari que encaixa molt bé en la història i  ajuda el lector a llegir-lo de manera  més fluida, també intenta que els personatges utilitzin un llenguatge que s’adapti a la seva classe social com en alguns clàssics de la literatura. 
En la novel·la no hi ha gaires moments amb acció,  ja que bàsicament es troben les reflexions que fan els personatges, que ens donen una sensació de proximitat amb ells,  la qual cosa fa que et sentis com si tu mateix estiguessis en el llibre i que reflexionis sobre alguns conceptes que hi apareixen, com poden ser l’egoisme i la por. Crec que aquest llibre està molt relacionat amb molts moments de la història com per exemple en la colonització d’Amèrica, on es deia que els indis eren inferiors, i en la Segona Guerra Mundial, que tots els que no encaixaven en l’ideal nazi eren també inferiors, monstres. Un altre valor a recalcar de la novel·la és la diferència de personalitat que té cada personatge. Cadascun d’ells  té una personalitat única, la qual cosa permet que en el llibre es puguin apreciar diferents punts de vista i per tant fa que la història sigui heterogènia  i així no  avorreix  al lector.
L’única cosa que m'ha desagradat de la novel·la és la introducció d'alguns conceptes o petites històries que,  segons el meu punt de vista,  eren irrellevants i que només feien que el llibre tingués més pàgines, però  malgrat això segueixo opinant que és un  bon llibre,  ja que  en acabar de llegir-lo,  he seguit  pensant en ell durant molt de temps, sobretot pel seu final inesperat tan esplèndid. També m’ha agradat molt llegir aquest llibre ja que a més de reflexionar sobre la por, te la fa sentir (una sensació increïble). 
Penso que tan  la novel·la com l’autor formarien gran part de la literatura catalana actual, pel simple fet que l’autor emmiralla la realitat actual i utilitza diferents ironies per tal de criticar la nostra societat. 
Òbviament és d'aquells llibres que val la pena llegir,  i encara que sembli un llibre amb  una història tan simple i avorrida,  m’ha alliberat diferents emocions  en la  seva lectura. És un gran exemple de la coneguda frase “no jutgis el llibre per la seva portada”. Puntuaria aquest llibre amb 4 estrelles de 5.   
Un llibre que m'ha cridat molt l'atenció, és "Vulcano" de Max Besora. He de dir que els companys que van llegir aquest llibre, em van captivar amb el seu booktrailer, ja que em sentia com si estigués llegint el llibre. Gràcies a aquest i a la seva presentació, vaig entendre que aquest llibre es basava en un enfrontament de la realitat, on s'expressen molts sentiments i pensaments. També em va cridar molt l'atenció la manera en què l'autor escriu, innovador, ja que intenta apropar-se al públic i utilitza un llenguatge de bar. Aquesta novel·la presenta diverses ironies (dolor=lava...) al qual, personalment, crec que l'autor ha triomfat gràcies a elles.
Classificaria aquest llibre en dos gèneres: com a una novel·la històrica i una novel·la d'aventures. Dos gèneres que em semblen bastant interessants. Així que, com ja sabreu el meu pròxim objectiu serà llegir aquest llibre!

             portada pell freda.jpg                                          Muna Abdul
1r Batxillerat E
Català

VALORACIÓ DELS BOOKTRAILERS

ALBERT JÁVEGA
1R BATX D
OPINIÓ DELS BOOKTRAILERS

En la meva opinió, el llibre sobre el qual vaig fer el booktrailer és "La vida sense Sara Amat", és molt entretingut de llegir, perquè et fa tenir molta intriga. Té un llenguatge molt bo, ja que l'autor d'aquest llibre escriu molts exemples de la vida quotidiana dels joves, i et fa sentir molt identificat. Encara que els pensaments d'aquests dos adolescents no els sentin tots els joves, és una gran descripció de l'etapa de l'adolescència.

Aquest llibre m'ha donat una experiència molt intensa perquè no he pogut parar de llegir per la intriga que crea en Pep Puig. M'ha impactat el fet de la maduresa de la protagonista de la història, perquè demostra un punt de maduració en el qual molts de nosaltres estem passant o ja hem passat.

A mi personalment m'interessaria molt llegir el llibre de Carles Terès, Licantropia. Perquè els companys que van fer l'exposició, van explicar el llibre molt bé de manera que ens mostrés passió per llegir-nos-el. És un llibre que també crea molta tensió i que vols acabar, per tant, jo que no em considero un lector freqüent, m'agradaria llegir-me'l.

Avui en dia la literatura catalana està molt en una situació òptima, ja que gràcies a autors grans dels segles passats, hem anat aprenent i corregint els errors per millorar la nostra forma d'expressar-nos, tot escriptor o novel·la que estigui escrita en els segles XX i XXI formen part de la literatura catalana.


                      

Valoració: de la novel·la al booktrailer


Havent enllestit l’activitat protagonista del segon trimestre, lectura i elaboració de booktrailer bookface d’una novel·la, puc afirmar que la valoració és molt positiva.

En primer lloc, la bona tria del llibre ha estat el motiu principal pel qual l’activitat ha estat una experiència satisfactòria. El dia del cérvol de Marina Espasa és el llibre que vam escollir, i sincerament m’ha agradat molt. La seva proximitat amb el lector a l’hora d’escriure, i el joc que fa de les paraules i el temps (concretament en aquesta novel·la, on el temps circular obté progressivament un paper protagonista) són els aspectes que més destaco del llibre. Per altra banda, l’evolució dels personatges i la trama, el detallisme en les descripcions i les personificacions dels pensaments són aspectes que considero que també marquen una diferència amb altres novel·les contemporànies. 

Aquests matisos, entre altres, fan de la lectura d’El dia del cérvol una experiència enriquidora, que sens dubte suposa un punt extra de motivació per llegir novel·la catalana.  Més enllà de les coses que m’ha plantejat, com els diferents conceptes de vida i mort, o l’amor i la seva complexitat, m’emporto la reflexió en primera persona que en fa la protagonista, Minerva, dels temes diversos que he mencionat. Aquests, entre altres, afecten el desenvolupament de la història, i per conseqüència et fan reflexionar amb més profunditat. Com són temes transcendentals, la seva reflexió et va endinsant en la història, una reflexió i comprensió que s’intensifica gràcies a la realització del booktrailer i el bookface. No obstant això, és el llenguatge, la fluïdesa i proximitat d’aquest el que ha marcat un abans i un després en el meu currículum lector, on he pogut descobrir una nova literatura  catalana que desconeixia, amb la qual em sento més identificat i més a gust llegint-la. 

En segon lloc, la qualitat i dedicació dels companys de classe a l’hora de realitzar els corresponents treballs de les seves novel·les han estat també factors determinants per la bona valoració de l’activitat. Si hagués de triar una de les novel·les exposades per llegir-la, Gegants de Gel de Joan Benesiu seria la meva elecció. Em va cridar molt l’atenció l’argument, on diverses persones molt diferents es troben en un bar a Katowice, aïllats del món a l’època de Nadal, i s’expliquen la seva història compartint dos elements essencials: la cerca de la identitat i el mite de la frontera. Sincerament, ho trobo molt interessant i penso que aquest llibre pot aportar idees i valors valuosos, on la destacada narrativa de l’autor també motiva la lectura del llibre.

És clar que tant Marina Espasa com Joan Benesiu són grans representants de la nova literatura del segle XXI, i així s’ha dit en ambdues exposicions. Com he mencionat abans, opino que Marina Espasa té un gran estil (detallat anteriorment) i una gran qualitat a l’hora de fer literatura (com ho ha fet amb El dia del cérvol), que comparteix amb altres autors que de mica en mica surten a la llum. Gent preparada, sense por a fer literatura de subgènere, que saben que la societat canvia i per tant la llengua també. Aquests són els protagonistes de la literatura catalana actual, i si tot va bé, de la literatura catalana del futur. La meva generació podrem veure la seva evolució, i espero que així ho fem!


Javier Lloret de Muller
1r de Batx E